Diumenge 19 de maig de 2013
Sortida quarta des de que torno a caminar.
Hem anat en cotxe fins a Massanet de Cabrenys, Evidentment el JR conduïa.
He començat molt animada.
El JR amb el seu tarannà habitual.
És un lloc preciós, enmig del bosc. Tot pujada.
Pels revolts, si et pares veus el pantà de Boadella.
Durant el camí he intentat abandonar dues vegades. Evidentment el JR no m'ha deixat. La primera quan ha començat a ploure. Ha sigut divertit veure'm pujar amb paraigües. Tota la gent que trobàvem pel camí, ens mirava. Suposo que semblàvem dos xampinyons errants.
El segon intent d'abandonament ha sigut una mica més tard. Quan portàvem una estona caminant sota la pluja, xopes les sabates, i el cor bategant a cent per hora. No obstant coses del destí, pujaven més persones, i en unes d'aquestes, el JR ha preguntat el que suposo que només es pot fer quan arrossegues un pes com jo de company:
- Quant queda per arribar?
El caminant, ens ha mirat, i amb els ulls d'expert pujador, i diria que fins i tot natiu del lloc i per tant acostumat allò més inhòspit, ens ha dit
-"mitja hora".
El meu cor s'ha alegrat tant, que li han crescut ales. JR incrèdul ha somrigut, volent dir, "salvats per la campana"
En pujar al cim, hi havia una cinquantena de persones que cel.lebraven Sant Isidre. Una supermega paella enmig de l'esplanada.
Hem renunciat als plaers del paladar, i hem iniciat el descens, abans però hem visitat a la verge.
Tot el camí plovent.
.JPG)
Tot i les reserves inicials m'he divertit.
Això sí si els vols gaudir del lloc millor un dia de sol.
Polvent només veus paraigües.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada