28 de setembre. Avinyonet del Penedès. Castelldefels.

Avui hem començat el dia visitant terra de vins. Avinyó nou.

Quan visites pobles que no has vist mai, però que els has intuït, per estudis, o per records del meu pare, t'adones que en un país tan petit com el meu, la gran varietat de paisatges i contrades, i de gent que hi ha. La riquesa de cada terra. La preciositat que hi ha en cada pam del nostre país. El cel, el verd dels arbres, el sol, els núvols, tot ens pot inspirar moments de felicitat. Cada moment actual em serveix per reconèixer quant de temps he perdut en el passat, i que potser encara hi sóc a temps.

Després de voltar una estona per aquest meravellós poble, hem decidit anar a dinar a Gavà, i per fer una mica d'exercici, hem fet la ruta de Gavà fins a gairebé Sitges i hem tornat.


ruta

Llançà-Colera-Llançà. 23 de setembre de 2017

Com veure el mar des de la muntanya?

Ruta que dóna visió del que és la Costa Brava, muntanyes agrestes que acaben  al mar.

Vegetació escassa, després d’una intensa sequera. Ja fa dos mesos que no plou, i el vent ha estat present.

Veiem Llançà al principi, i després les muntanyes de Colera.

La tornada és molt més generosa. Triem el camí de Ronda de Colera a LLançà, increïble, potser el camí de ronda que més m’ha agradat.

La Costa Brava és el més bonic que hi ha!

ruta

De Llançà a Port de la Selva . 11 de setembre de 2017

Aquesta setmana de Llançà a Port de la Selva.

Ruta fàcil. Només caminar i contemplar el venturós paisatge de l’Alt Empordà marítim en un dia de tramunta. Mar, barques en repòs, onades, i el cel blau trencat pels núvols blancs.

Res més… olor de mar i vent a la cara.

ruta

De Vilassar de Mar a Montgat

Tornem al mar.
Aquesta setmana hem donat per acabada les nostres caminades per la costa del Maresme. Hem començat a Vilassar de Mar i hem acabat a Montgat.
La passejada no té més dificultat que la intensa calor, no obstant ateses les immenses i agraïdes platges del Maresme sempre pot ser interrompuda per un bany.
Hem acabat a Montgat on hem dinat sota l'obra d'un bonic arbre en enfront del mar, amb la benvinguda brisa de cara.
Molt boniques vistes marítimes i dels vaixells, al fons Barcelona, que s'entreveu, però això ja és una altra comarca i ens quedarà pendent.
Conèixer Catalunya a peu també ens dóna una perspectiva de què s'ha fet bé i malament, i de què es continua fent bé i de què es continua fent malament. La idiosincràsia d'un país.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18164478

ruta

De Blanes a Santa Cristina

Dissabte 20 de maig de 2017.

Avui ens hem proposat fer des de la desembocadura del Tordera fins a Lloret de Mar.
Comencem així pel passeig marítim de Blanes.

Quan vàrem començar a pujar les nostres rutes no teníem cap propòsit, tan sols caminar.
Això no obstant, en començar a Mataró, gran descobriment per mi, i el seu passeig marítim, i veure la bonica costa del Maresme, la inicial no pretensió es va convertir resseguir la costa del Maresme. En mig, ho hem interromput per passejos per la Costa Brava, d'on sóc.

Aquesta vegada comencem pel passeig de Blanes, i en acabar-lo ens adonem que no podem vorejar la costa, atès que s'ha permès edificar fins al mar. La qual cosa no ens agrada gaire, tot sigui dit. Per tant, no tenim més remei que pujar per camins on només veiem les meravelloses mansions d'alguns.

En arribar a Santa Cristina, ens trobem un bonic paratge: el jardí botànic tropical Pinya de Rosa, on s'hi troben ben identificats els arbres i l'ermita de Santa Cristina. Després: Cala Treumal i la platja de Santa Cristina. En arribar ens adonem del bonic paratge, dues cales, que ja ens obren el camí a la preuada Costa Brava. Ens agrada tant que variem l'objectiu. 

Ens quedem. 

Després de dinar i el cafè emprenem el camí de tornada a Blanes.

I have challenged myself

L'aplicació S Healt em serveix per reptar-me a mi mateixa. I aquesta vegada ho he aconseguit:

6 km. Keep on going

5 KM

Per fi ahir vaig assolir 5 km.
Ara només em queda "keep on going"

Amb nous ulls: Barcelona.

Cada lloc que es visita pot ser marevellós. Depèn dels ulls del que mira.

Barcelona, fantástica sempre, i també amb el fred de Nadal.

Cada racó és esplèndid, des de la catedral, al carrer Pi, la Plaça Reial, El Raval.

Llocs on he passat milers vegades i no m’havia adonat que hi havia un carrer en honor al meu poble. 

Senyals d'un temps de dolor

Visitar Barcelona aquest diumenge, ha suposat fer 33738 passes. 

Dia 17 d'octubre

Fa temps que corro. Però a partir d'avui intentaré millorar les meves marques personals, ben escasses per cert. Potser ho faig com incentiu. Les d'avui són: