VILABERTRAN I PERALADA

Matinal pels pobles de l'Alt Empordà.

De vegades el que més tenim a prop és el que menys coneixem.

A Vilabertran cal destacar el monestir Santa Maria,  un monument declarat bé cultural d'interès nacional des del 1930. Actualment forma part del Museu d'Història de Catalunya.

En un dia assolellat i amb una mica de tramuntana la llum és espectacular.

Peralada ens ha encantat.

Tot el poble és increïble. Es necessita molt temps per veure cadascun dels racons encantadors que ens ofereix. Situada al nord de Figueres. L'envolten els rius Llobregat d'Empordà i Orlina,

Al nucli antic del poble hi trobem a banda de l'Església parroquial de Sant Martí. Segle XVIII d'origen romànic, cases molt antigues i molt ben conservades, que amb reformes posteriors, encara hi ha la casa natal del cronista Ramon Muntaner (1265-1336).

Hem visitat el Claustre de Sant Domènec. Segle XI, de l'antic convent del Roser dels agustins, gestionat pel Museu de la Vila Medieval de Peralada. Hi hem dedicat gairebé dues hora.

Hem recorregut tots els carrers del nucli antic, amb cases antigues que ressegueixen els carres que pugen i baixen.

En marxar, ens hem entretingut a gaudir de les cigonyes que estaven força enfeinades en aquesta època.

Gratallops i Reus

Avui tornem al Priorat. Visitem un celler de Gratallops.

Interessant. Comencem la jornada visitant les vinyes. L’organitzador, el propietari del celler, ens invita a fer una visita en bicicleta eléctrica per les vinyes de la seva propietat. Veiem una part del poble i ens ensenya d’on surten els diferents tipus de vi del Priorat.

Després visitem el celler, i ens ensenya com es fa el vi, les bótes, i per acabar fem quatre tastets de vi.

Després dinem en un dels restaurants del poble. Carrers que pugen i baixen, carrers estrets, envoltat de vinyes. Paridisíac.

A la tarda anem a Reus. S’hi fa una trobada de gegants. Molt emocionant veure que aquesta tradició no és tant sols catalana, sinó estesa arreu del món.

Molt entretingut.

Una vegada més, el món no té fronteres, no n’hi ha. Almenys jo em proclamo ciutadana del món.

7 d'octubre - Olot- Parc Nou

Aquesta setmana no farà gaire bon temps.

Però quedar-nos a casa no és una opció. I ens decidim per Olot.

La intenció inicial era visitar la zona volcánica, i en començá, tenim el Parc nou al nostre davant.

El visitem i ens quedem tant admirats amb els ànecs i les oques que optem per quedarnos-hi.

Què bonic què és tot el que tenim al nostre abast, sense ser-ne conscients.

De vegades, només ens cal trobar la persona adeqüada que ens obri els ulls, i els meus comencen a estar obert a tot allò que m’envolta, i ben a prop. I sense més esforç que caminar i mirar. Un plaer. Gairebé com els ànecs, gaudint de l’aigua i de tot allò que els proporciona, sense cap més ambició que gaudir del que tenen més proper.

El Priorat (Torroja del Camp i Escaladei) 19 d'agost de 2017

Aquest mes d’agost ens hem dedicat a passejar una mica per una part del  país desconegut per mi : el món del vi  i Tarragona.

Hem visitat Falset, Gratallops, Torroja del Camp, la Villeya baixa, i Escaladei.

Per una persona que vé de l’Alt Empordà, sobta aquesta terra agresta, sense cap plana i presidida per la  serra del Montsant. Sempre present.

El que més m’ha sorprès és el fet de què  totes les valls estan ocupades per vinyes, i els pobles estan als cims de les muntanyes. Els carrers pugen i baixen, i les cases s’adapten a aquesta estructura de carrers estrets i irregulars.

Sobte trobar-se amb Escaladei. Impressionant. Sorprèn el que es pot fer amb una inversió pública ben encaminada en recuperar un poble i la seva història.

A Escaladei cal destacar la seva Cartoixa que  va subsistir fins el 1835.

En visitar la Cartoxia descubrim clarament com vivien els monjos i com difongueren la cultura del vi.

Ens ha encantat. 

Llançà

Dissabte, dia de tramuntana i molta calor. On anar? Platja. Però, quina? Alt Empordà: buscar un racó sense tramuntana... feina difícil. Tot de cop: Llançà és l'opció.

Decidim iniciar el camí de ronda i quedar-nos allà on no bufi. Així aprofitem i caminem una estona..
Encara que la durada total marcada per Wikiloc siguin 9 hores, en moviment, varen ser 2 hores i setze minuts, segons indica la mateixa web en l'aplicació per mòbil.

L'anada la vàrem fer seguint en part el camí de ronda i en part la carretera que porta a Colera.

Per la tornada vàrem optar pel camí de ronda.

Les platges de Llançà són meravelloses. Aigües netes i clares, vistes exquisides en un dia de tramuntana. No teníem un destí determinat. El destí era una platja tranquil·la sense tramuntana. I vàrem trobar un tresor, una cala sense vent i amb ombra, un premi.

Molt fàcil.

la ruta

Matagalls

Ningú pot negar que una manera de conèixer la teva terra és fent senderisme.
Cada vegada la muntanya  m'agrada més, i és evident, que el company de ruta hi té a veure. Gaudir de cada moment que és passa, contemplant el més insignificant ésser viu, cada arbre i cada pedra. Comprendre que nosaltres també som animals que formem part d'aquest entorn i com tots ells, no som res més que pur atzar. Creuren's superiors a qualsevol ésser viu és potser el nostre error.

Comencem la ruta al poble del Montseny. Ens hi aturem per comprar pa i coca a la Fleca del poble. Molt recomanable. La intenció era comprar coca de recapta, però no n'hi ha.

Deixem el cotxe al pàrquing del Collformic, i enfilem la pujadeta.
La ruta és fàcil. En el nostre cas la calor la fa difícil.
Hi ha dues pujades importants, la primera i la darrera que puja fins al Matagalls.
El descens és entretingut.

Ens parem una estona a dinar, al Matagalls, i a mig descens ens tornem a aturar a fer una estona de migdiada, sota l'ombra d'un petit bosquet.

Tot el camí ens acompanya la fauna pròpia de la zona: vaques, papallones, abelles, formigues... tots són objecte del nostre ull curiós.

Molt entretingut.



ruta

Oix - Sant Miquel d'Hortmoier

Aquest dissabte plou, i decidim deixar la platja, per tornar a la muntanya. Tenim pendent Oix. I Allà ens dirigim.

El temps és insegur, i les previsions inicials, pel que fa a la fita, no sabem si les acomplirem.

Comencem la ruta al poble d'Oix. La intenció inicial era arribar a la ruta de Sant Miquel d'Hortmoier. No obstant tot el paisatge que ens acompanya és tan impressionant, que cada estona ens parem a contemplar-lo. La pluja no ens deixa. Boscos atapeïts de vegetació. Vaques en llibertat. Riu d'aigua clara i transparent, on s'hi veuen petits peixos, mostres de vida, sense parar. Frondositat. Per dinar parem a la plana de Sant Miquel d'Hortmoier. Un roure centenari ens dóna la benvinguda. I una mica més enllà trobem una casa abandonada, on decidim reposar les forces.

De tornada ens sobta com tan sols a 20 quilòmetres de casa, el clima pot ser tan diferent, i per tant el paisatge. Com un riu pot ser tant net i transparent, com uns boscos poden ser tan humits, i provocar la sensació d'estar a un altre continent.

Moltes vegades no cal fer viatges a l'infinit per poder fruir de la natura. Dins de la nostra pròpia terra hi ha llocs tan diferents i bonics, que gairebé tinc la certesa que no els coneixeré tots mai.

De tornada parem al poble de Montagut a fer el tallat. 

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18452461

De Vilassar de Mar a Montgat

Tornem al mar.
Aquesta setmana hem donat per acabada les nostres caminades per la costa del Maresme. Hem començat a Vilassar de Mar i hem acabat a Montgat.
La passejada no té més dificultat que la intensa calor, no obstant ateses les immenses i agraïdes platges del Maresme sempre pot ser interrompuda per un bany.
Hem acabat a Montgat on hem dinat sota l'obra d'un bonic arbre en enfront del mar, amb la benvinguda brisa de cara.
Molt boniques vistes marítimes i dels vaixells, al fons Barcelona, que s'entreveu, però això ja és una altra comarca i ens quedarà pendent.
Conèixer Catalunya a peu també ens dóna una perspectiva de què s'ha fet bé i malament, i de què es continua fent bé i de què es continua fent malament. La idiosincràsia d'un país.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18164478

ruta