He recuperat el mar, la mar.
He recuperat l’Alt Empordà. Què hi ha més bonic. La millor
terra.
Un dia de pluja al costat del mar. Vells records, vells
records que compartits encara són millors.
Què més bonic que tornar a la casella de sortida, si aquesta
és prop del mar. Sempre el mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada