És el silenci una resposta?

El silenci és eloqüent. És feridor. Quan es busquen respostes i el que trobes és silenci: El silenci és la resposta. . Quan les preguntes no troben resposta, només cal intuir menyspreu. I potser el silenci és millor. No obstant de sobte: la lluna, té llum. No m’hi havia fixat. I de sobte un soroll. D’algú que no esperaves. Esperança. 

Dia 17 d'octubre

Fa temps que corro. Però a partir d'avui intentaré millorar les meves marques personals, ben escasses per cert. Potser ho faig com incentiu. Les d'avui són:

Duolingo

Avui he acabat per segona vegada l'arbre de Duolingo.

Em dóna un 50% de fluïdesa. Serà veritat?

No em rendeixo, Mario

Deixar enrera el que ha sigut, no és fácil, i no és fácil deixar enrera el que podía haver sigut, o volia que fós.

Sense la convicció que hi ha sol darrera els núvols, que els núvols no amaguen el cel, només als ulls, però el cel hi és, i  també aspiració d’un nou inici.

No és fácil. Però cal intentar-ho.

NO TE RINDAS, Mario Benedetti

No te rindas, aun estas a tiempo

de alcanzar y comenzar de nuevo,

aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,

liberar el lastre, retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

continuar el viaje,

perseguir tus sueños,

destrabar el tiempo,

correr los escombros y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

aunque el frio queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se esconda y se calle el viento,

aun hay fuego en tu alma,

aun hay vida en tus sueños,

porque la vida es tuya y tuyo tambien el deseo,

porque lo has querido y porque te quiero.

Porque existe el vino y el amor, es cierto,

porque no hay heridas que no cure el tiempo,

abrir las puertas quitar los cerrojos,

abandonar las murallas que te protegieron.

Vivir la vida y aceptar el reto,

recuperar la risa, ensayar el canto,

bajar la guardia y extender las manos,

desplegar las alas e intentar de nuevo,

celebrar la vida y retomar los cielos,

No te rindas por favor no cedas,

aunque el frio queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se ponga y se calle el viento,

aun hay fuego en tu alma,

aun hay vida en tus sueños,

porque cada dia es un comienzo,

porque esta es la hora y el mejor momento,

porque no estas sola,

porque yo te quiero.

Nova etapa

Inicio una nova etapa.

No sé exacatament on vaig o què fer. El que si sé és que vull iniciar una nova etapa.
El que si sé és que on sóc i qui sóc no m'agrada.
El que si sé és que vull ser diferent.
El que vull ser està per veure, però no vull ser la imatge de ningú, no vull ser en un pou, no vull ser a qui sempre dónen els cops i no precisament, extranys o enemics, sinó aquells que et pensaves que t'estimaven, i per qui volies fer-ho tot.
I fer-ho tot per algú, no és el que vull fer. I vull fer per mi mateixa.
No vull viure la vida de ningú, vull viure la meva.
Avui inicio una nova etapa, perquè la darrera ha acabat, i no bé, sinó malament.

No sé en què vull convertir aquest blog, però sempre m'ha agradat escriure.
Escriure sobre sentiments, perquè no tens ningú que els escolti, i potser llençar-los a l'aire és la millor manera de fer nét.
O millor al vent!
Visca la tramontana.