5 KM

Per fi ahir vaig assolir 5 km.
Ara només em queda "keep on going"

Amb nous ulls: Barcelona.

Cada lloc que es visita pot ser marevellós. Depèn dels ulls del que mira.

Barcelona, fantástica sempre, i també amb el fred de Nadal.

Cada racó és esplèndid, des de la catedral, al carrer Pi, la Plaça Reial, El Raval.

Llocs on he passat milers vegades i no m’havia adonat que hi havia un carrer en honor al meu poble. 

Senyals d'un temps de dolor

Visitar Barcelona aquest diumenge, ha suposat fer 33738 passes. 

Qué maco...!

Avui LLançà. Fins i tot els gats pensen que el més bonic que hi ha és l’Empordà.

El mar i la mar. Pedra i aigua. Sons de llibertat, i de tornar a casa. El mar.

I elles saben que en Mario tenia raó: 

Cuando uno se enamora las cuadrillas

del tiempo hacen escala en el olvido

la desdicha se llena de milagros

el miedo se convierte en osadía

y la muerte no sale de su cueva

enamorarse es un presagio gratis

una ventana abierta al árbol nuevo

una proeza de los sentimientos

una bonanza casi insoportable

y un ejercicio contra el infortunio

por el contrario desenamorarse

es ver el cuerpo como es y no

como la otra mirada lo inventaba

es regresar más pobre al viejo enigma

y dar con la tristeza en el espejo.

El mar, punt de partida i de tornada

He recuperat el mar, la mar.

He recuperat l’Alt Empordà. Què hi ha més bonic. La millor terra.

Un dia de pluja al costat del mar. Vells records, vells records que compartits encara són millors.

Què més bonic que tornar a la casella de sortida, si aquesta és prop del mar. Sempre el mar.