De Vilassar de Mar a Montgat

Tornem al mar.
Aquesta setmana hem donat per acabada les nostres caminades per la costa del Maresme. Hem començat a Vilassar de Mar i hem acabat a Montgat.
La passejada no té més dificultat que la intensa calor, no obstant ateses les immenses i agraïdes platges del Maresme sempre pot ser interrompuda per un bany.
Hem acabat a Montgat on hem dinat sota l'obra d'un bonic arbre en enfront del mar, amb la benvinguda brisa de cara.
Molt boniques vistes marítimes i dels vaixells, al fons Barcelona, que s'entreveu, però això ja és una altra comarca i ens quedarà pendent.
Conèixer Catalunya a peu també ens dóna una perspectiva de què s'ha fet bé i malament, i de què es continua fent bé i de què es continua fent malament. La idiosincràsia d'un país.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18164478

ruta

Sempre em quedarà Madrid

Em sento emocionalment lligada a aquesta ciutat. A la que torno permanentment.

M'agrada gairebé tot. No puc ser objectiva ni tan sols ho pretenc. Massa coses em lliguen a Madrid, com per ser-ho.

Ciutat màgica per visitar. I sempre amb nous ulls, o amb anfitrions com cal, és una ciutat màgica.

Aquesta vegada el camp base era el carrer Atocha. D'aquí gairebé tot Madrid als peus.

Hem visitat tots els llocs que estan manats, i que ja coneixia.

Puerta del Sol, Retiro, Plaza Mayor, Plaza Santa Ana, Almudena i Palacio Real, Cava Baja, Barrio de las Letras. Reina Sofia, Cibeles, Embajadores, Congreso...

La vida al carrer. És turístic però alhora es percep una ciutat viscuda per la seva gent. Els preus ho permeten.

Sorprèn la delicadesa de les façanes restaurades, la decoració dels bars en la zona del Madrid dels Austries, Sol i Barrio de las Letras.

Hem menjat bé i a bon preu. No tan sols per les generoses tapes que serveixen amb les cerveses, sinó perquè els menús estan ben dissenyats i a un preu que es poc pagar.

Una vegada més,  sorpresa per les vistes i les postes de sol des de l'Almudena. El cel de Madrid és gairebé tant preciós com el de l'Empordà en un dia de tramuntana.

Deixo referències d'alguns dels bars i restaurants que més ens  han agradat:

• Urban Sea Hotel Atocha 113.  Ben situat i bona qualitat/preu
• Matilda Café Cantina, Calle Almadén 15, 28014 Madrid, España
• Restaurante Gilán, Antonio López, 140, 28026 Madrid, España
• LA GLORIA DE MONTERA, Caballero de Gracia, 10 Madrid
• LA CAÑA Alburquerque, 8 Madrid (estos dos últimos son del grupo Andilana http://www.grupandilana.com/es
• La Ideal para un buen bocadillo de calamares en la plaza Mayor https://www.facebook.com/bar.la.ideal

-  

De Blanes a Santa Cristina

Dissabte 20 de maig de 2017.

Avui ens hem proposat fer des de la desembocadura del Tordera fins a Lloret de Mar.
Comencem així pel passeig marítim de Blanes.

Quan vàrem començar a pujar les nostres rutes no teníem cap propòsit, tan sols caminar.
Això no obstant, en començar a Mataró, gran descobriment per mi, i el seu passeig marítim, i veure la bonica costa del Maresme, la inicial no pretensió es va convertir resseguir la costa del Maresme. En mig, ho hem interromput per passejos per la Costa Brava, d'on sóc.

Aquesta vegada comencem pel passeig de Blanes, i en acabar-lo ens adonem que no podem vorejar la costa, atès que s'ha permès edificar fins al mar. La qual cosa no ens agrada gaire, tot sigui dit. Per tant, no tenim més remei que pujar per camins on només veiem les meravelloses mansions d'alguns.

En arribar a Santa Cristina, ens trobem un bonic paratge: el jardí botànic tropical Pinya de Rosa, on s'hi troben ben identificats els arbres i l'ermita de Santa Cristina. Després: Cala Treumal i la platja de Santa Cristina. En arribar ens adonem del bonic paratge, dues cales, que ja ens obren el camí a la preuada Costa Brava. Ens agrada tant que variem l'objectiu. 

Ens quedem. 

Després de dinar i el cafè emprenem el camí de tornada a Blanes.