5 KM

Per fi ahir vaig assolir 5 km.
Ara només em queda "keep on going"

Amb nous ulls: Barcelona.

Cada lloc que es visita pot ser marevellós. Depèn dels ulls del que mira.

Barcelona, fantástica sempre, i també amb el fred de Nadal.

Cada racó és esplèndid, des de la catedral, al carrer Pi, la Plaça Reial, El Raval.

Llocs on he passat milers vegades i no m’havia adonat que hi havia un carrer en honor al meu poble. 

Senyals d'un temps de dolor

Visitar Barcelona aquest diumenge, ha suposat fer 33738 passes. 

Qué maco...!

Avui LLançà. Fins i tot els gats pensen que el més bonic que hi ha és l’Empordà.

El mar i la mar. Pedra i aigua. Sons de llibertat, i de tornar a casa. El mar.

I elles saben que en Mario tenia raó: 

Cuando uno se enamora las cuadrillas

del tiempo hacen escala en el olvido

la desdicha se llena de milagros

el miedo se convierte en osadía

y la muerte no sale de su cueva

enamorarse es un presagio gratis

una ventana abierta al árbol nuevo

una proeza de los sentimientos

una bonanza casi insoportable

y un ejercicio contra el infortunio

por el contrario desenamorarse

es ver el cuerpo como es y no

como la otra mirada lo inventaba

es regresar más pobre al viejo enigma

y dar con la tristeza en el espejo.

El mar, punt de partida i de tornada

He recuperat el mar, la mar.

He recuperat l’Alt Empordà. Què hi ha més bonic. La millor terra.

Un dia de pluja al costat del mar. Vells records, vells records que compartits encara són millors.

Què més bonic que tornar a la casella de sortida, si aquesta és prop del mar. Sempre el mar. 

Un bon llibre

Aquest dilluns vaig assistir a la presentació del llibre "Gervasius". Gran llibre i em sembla un bon regal per aquest Nadal, per tots aquells que els hi agradi la novel·la històrica. L'autor, Josep Brugada.
Aquest llibre em fa sentir novament el plaer de tornar a llegir en llegua catalana. El català brolla novament per totes i cadascuna de les planes d'aquest llibre. A banda de la història que s'hi rel·lata sento novament el plaer d'estimar la nostra llengua.

És el silenci una resposta?

El silenci és eloqüent. És feridor. Quan es busquen respostes i el que trobes és silenci: El silenci és la resposta. . Quan les preguntes no troben resposta, només cal intuir menyspreu. I potser el silenci és millor. No obstant de sobte: la lluna, té llum. No m’hi havia fixat. I de sobte un soroll. D’algú que no esperaves. Esperança. 

Dia 17 d'octubre

Fa temps que corro. Però a partir d'avui intentaré millorar les meves marques personals, ben escasses per cert. Potser ho faig com incentiu. Les d'avui són:

Duolingo

Avui he acabat per segona vegada l'arbre de Duolingo.

Em dóna un 50% de fluïdesa. Serà veritat?

No em rendeixo, Mario

Deixar enrera el que ha sigut, no és fácil, i no és fácil deixar enrera el que podía haver sigut, o volia que fós.

Sense la convicció que hi ha sol darrera els núvols, que els núvols no amaguen el cel, només als ulls, però el cel hi és, i  també aspiració d’un nou inici.

No és fácil. Però cal intentar-ho.

NO TE RINDAS, Mario Benedetti

No te rindas, aun estas a tiempo

de alcanzar y comenzar de nuevo,

aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,

liberar el lastre, retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

continuar el viaje,

perseguir tus sueños,

destrabar el tiempo,

correr los escombros y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

aunque el frio queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se esconda y se calle el viento,

aun hay fuego en tu alma,

aun hay vida en tus sueños,

porque la vida es tuya y tuyo tambien el deseo,

porque lo has querido y porque te quiero.

Porque existe el vino y el amor, es cierto,

porque no hay heridas que no cure el tiempo,

abrir las puertas quitar los cerrojos,

abandonar las murallas que te protegieron.

Vivir la vida y aceptar el reto,

recuperar la risa, ensayar el canto,

bajar la guardia y extender las manos,

desplegar las alas e intentar de nuevo,

celebrar la vida y retomar los cielos,

No te rindas por favor no cedas,

aunque el frio queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se ponga y se calle el viento,

aun hay fuego en tu alma,

aun hay vida en tus sueños,

porque cada dia es un comienzo,

porque esta es la hora y el mejor momento,

porque no estas sola,

porque yo te quiero.

Nova etapa

Inicio una nova etapa.

No sé exacatament on vaig o què fer. El que si sé és que vull iniciar una nova etapa.
El que si sé és que on sóc i qui sóc no m'agrada.
El que si sé és que vull ser diferent.
El que vull ser està per veure, però no vull ser la imatge de ningú, no vull ser en un pou, no vull ser a qui sempre dónen els cops i no precisament, extranys o enemics, sinó aquells que et pensaves que t'estimaven, i per qui volies fer-ho tot.
I fer-ho tot per algú, no és el que vull fer. I vull fer per mi mateixa.
No vull viure la vida de ningú, vull viure la meva.
Avui inicio una nova etapa, perquè la darrera ha acabat, i no bé, sinó malament.

No sé en què vull convertir aquest blog, però sempre m'ha agradat escriure.
Escriure sobre sentiments, perquè no tens ningú que els escolti, i potser llençar-los a l'aire és la millor manera de fer nét.
O millor al vent!
Visca la tramontana.