Gratallops i Reus

Avui tornem al Priorat. Visitem un celler de Gratallops.

Interessant. Comencem la jornada visitant les vinyes. L’organitzador, el propietari del celler, ens invita a fer una visita en bicicleta eléctrica per les vinyes de la seva propietat. Veiem una part del poble i ens ensenya d’on surten els diferents tipus de vi del Priorat.

Després visitem el celler, i ens ensenya com es fa el vi, les bótes, i per acabar fem quatre tastets de vi.

Després dinem en un dels restaurants del poble. Carrers que pugen i baixen, carrers estrets, envoltat de vinyes. Paridisíac.

A la tarda anem a Reus. S’hi fa una trobada de gegants. Molt emocionant veure que aquesta tradició no és tant sols catalana, sinó estesa arreu del món.

Molt entretingut.

Una vegada més, el món no té fronteres, no n’hi ha. Almenys jo em proclamo ciutadana del món.

7 d'octubre - Olot- Parc Nou

Aquesta setmana no farà gaire bon temps.

Però quedar-nos a casa no és una opció. I ens decidim per Olot.

La intenció inicial era visitar la zona volcánica, i en començá, tenim el Parc nou al nostre davant.

El visitem i ens quedem tant admirats amb els ànecs i les oques que optem per quedarnos-hi.

Què bonic què és tot el que tenim al nostre abast, sense ser-ne conscients.

De vegades, només ens cal trobar la persona adeqüada que ens obri els ulls, i els meus comencen a estar obert a tot allò que m’envolta, i ben a prop. I sense més esforç que caminar i mirar. Un plaer. Gairebé com els ànecs, gaudint de l’aigua i de tot allò que els proporciona, sense cap més ambició que gaudir del que tenen més proper.

28 de setembre. Avinyonet del Penedès. Castelldefels.

Avui hem començat el dia visitant terra de vins. Avinyó nou.

Quan visites pobles que no has vist mai, però que els has intuït, per estudis, o per records del meu pare, t'adones que en un país tan petit com el meu, la gran varietat de paisatges i contrades, i de gent que hi ha. La riquesa de cada terra. La preciositat que hi ha en cada pam del nostre país. El cel, el verd dels arbres, el sol, els núvols, tot ens pot inspirar moments de felicitat. Cada moment actual em serveix per reconèixer quant de temps he perdut en el passat, i que potser encara hi sóc a temps.

Després de voltar una estona per aquest meravellós poble, hem decidit anar a dinar a Gavà, i per fer una mica d'exercici, hem fet la ruta de Gavà fins a gairebé Sitges i hem tornat.


ruta

Llançà-Colera-Llançà. 23 de setembre de 2017

Com veure el mar des de la muntanya?

Ruta que dóna visió del que és la Costa Brava, muntanyes agrestes que acaben  al mar.

Vegetació escassa, després d’una intensa sequera. Ja fa dos mesos que no plou, i el vent ha estat present.

Veiem Llançà al principi, i després les muntanyes de Colera.

La tornada és molt més generosa. Triem el camí de Ronda de Colera a LLançà, increïble, potser el camí de ronda que més m’ha agradat.

La Costa Brava és el més bonic que hi ha!

ruta

De Llançà a Port de la Selva . 11 de setembre de 2017

Aquesta setmana de Llançà a Port de la Selva.

Ruta fàcil. Només caminar i contemplar el venturós paisatge de l’Alt Empordà marítim en un dia de tramunta. Mar, barques en repòs, onades, i el cel blau trencat pels núvols blancs.

Res més… olor de mar i vent a la cara.

ruta

El Priorat (Torroja del Camp i Escaladei) 19 d'agost de 2017

Aquest mes d’agost ens hem dedicat a passejar una mica per una part del  país desconegut per mi : el món del vi  i Tarragona.

Hem visitat Falset, Gratallops, Torroja del Camp, la Villeya baixa, i Escaladei.

Per una persona que vé de l’Alt Empordà, sobta aquesta terra agresta, sense cap plana i presidida per la  serra del Montsant. Sempre present.

El que més m’ha sorprès és el fet de què  totes les valls estan ocupades per vinyes, i els pobles estan als cims de les muntanyes. Els carrers pugen i baixen, i les cases s’adapten a aquesta estructura de carrers estrets i irregulars.

Sobte trobar-se amb Escaladei. Impressionant. Sorprèn el que es pot fer amb una inversió pública ben encaminada en recuperar un poble i la seva història.

A Escaladei cal destacar la seva Cartoixa que  va subsistir fins el 1835.

En visitar la Cartoxia descubrim clarament com vivien els monjos i com difongueren la cultura del vi.

Ens ha encantat.