Aquesta setmana no farà gaire bon temps.
Però quedar-nos a casa no és una opció. I ens decidim per
Olot.
La intenció inicial era visitar la zona volcánica, i en
començá, tenim el Parc nou al nostre davant.
El visitem i ens quedem tant admirats amb els ànecs i les
oques que optem per quedarnos-hi.
Què bonic què és tot el que tenim al nostre abast, sense
ser-ne conscients.
De vegades, només ens cal trobar la persona adeqüada que ens
obri els ulls, i els meus comencen a estar obert a tot allò que m’envolta, i
ben a prop. I sense més esforç que caminar i mirar. Un plaer. Gairebé com els
ànecs, gaudint de l’aigua i de tot allò que els proporciona, sense cap més
ambició que gaudir del que tenen més proper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada