Llançà

Dissabte, dia de tramuntana i molta calor. On anar? Platja. Però, quina? Alt Empordà: buscar un racó sense tramuntana... feina difícil. Tot de cop: Llançà és l'opció.

Decidim iniciar el camí de ronda i quedar-nos allà on no bufi. Així aprofitem i caminem una estona..
Encara que la durada total marcada per Wikiloc siguin 9 hores, en moviment, varen ser 2 hores i setze minuts, segons indica la mateixa web en l'aplicació per mòbil.

L'anada la vàrem fer seguint en part el camí de ronda i en part la carretera que porta a Colera.

Per la tornada vàrem optar pel camí de ronda.

Les platges de Llançà són meravelloses. Aigües netes i clares, vistes exquisides en un dia de tramuntana. No teníem un destí determinat. El destí era una platja tranquil·la sense tramuntana. I vàrem trobar un tresor, una cala sense vent i amb ombra, un premi.

Molt fàcil.

la ruta

Matagalls

Ningú pot negar que una manera de conèixer la teva terra és fent senderisme.
Cada vegada la muntanya  m'agrada més, i és evident, que el company de ruta hi té a veure. Gaudir de cada moment que és passa, contemplant el més insignificant ésser viu, cada arbre i cada pedra. Comprendre que nosaltres també som animals que formem part d'aquest entorn i com tots ells, no som res més que pur atzar. Creuren's superiors a qualsevol ésser viu és potser el nostre error.

Comencem la ruta al poble del Montseny. Ens hi aturem per comprar pa i coca a la Fleca del poble. Molt recomanable. La intenció era comprar coca de recapta, però no n'hi ha.

Deixem el cotxe al pàrquing del Collformic, i enfilem la pujadeta.
La ruta és fàcil. En el nostre cas la calor la fa difícil.
Hi ha dues pujades importants, la primera i la darrera que puja fins al Matagalls.
El descens és entretingut.

Ens parem una estona a dinar, al Matagalls, i a mig descens ens tornem a aturar a fer una estona de migdiada, sota l'ombra d'un petit bosquet.

Tot el camí ens acompanya la fauna pròpia de la zona: vaques, papallones, abelles, formigues... tots són objecte del nostre ull curiós.

Molt entretingut.



ruta

Rellom de porc

Ingredients:

·        Rellom de porc (10 filets)

·        Ceba

·        All

·        150ml de vi Pedro Ximénez

·        oli d'oliva

·        100 grams d'ametlles

·        100 ml Crema de llet

·        Tomàquet

·        Julivert

·        Pebre negre.

Preparació i cocció de la carn

S'empebra el rellom de porc.

Escalfem el forn a 200 °C durant vint minuts.

Posem el rellom al forn, a la part del mig, durant 20 minuts per cada costat.

Una vegada estigui mig fred el podem tallar en medallons d'un centímetre i mig d'amplada.

Preparació del sofregit

Sofregim all i ceba, en oli d'oliva verge. Una vegada daurat, hi afegim una mica de brandi, baixant el foc. Quan s'ha evaporat l'alcohol hi tirem el tomàquet. Deixem coure el tomàquet.

He afegit al sofregit la crema de llet i una picada d'ametlla torrada. L'he deixat una estona i quan m'ha semblat li he afegit 50 ml. de la reducció de vi Pedro Ximénez.

Acompanyament

Mentrestant he preparat les patates per bullir-les i poder fer com a acompanyament un puré.

A les patates només hi he afegit una mica d'oli i julivert, atès que la salsa ja era prou contundent.

Finalització del plat:

Una vegada fet el puré, he tallat el rellom i l'he dipositat en la salsa del sofregit, uns 5 minuts per cada costat.

He servit, tres medallons de porc per cada persona, acompanyats del puré, i amb la salsa per damunt.

Bon profit.

Gelat de Torró de Xixona

Ingredients:

1.     300 grams de torró de Xixona.

2.     Quatre rovells d'ou

3.     100 grams de sucre

4.     Mig litre de llet sencera

5.     200 g de nata per muntar

6.     Una culleradeta de sucre vainilla

Elaboració :

Barregem els rovells d'ou amb el sucre. Remenem fins que esdevingui una pasta que blanquegi.

Posem al foc la llet, a la que hi afegim el sucre vainilla.

Quan bulli, la traiem del foc, i hi aboquem la mescla de rovells i sucre i remenem.

La tornem a posar al foc, sense parar de remenar, fins que sembla que vol bullir, però la retirem immediatament del foc i continuem remenant.

Esmicolem el torró.

Afegim el torró a la crema i remenem.

Passem la barreja per la batedora elèctrica. La deixem refredar.

Mentrestant muntem la nata. La nata caldrà que s'hagi posat uns quinze minuts al congelador prèviament.

Quan la crema estigui freda, hi incorporem la nata muntada, i remenem  amb la batedora de mà.

Deixem refredar la barreja i  la dipositem en un recipient allargat i metàl·lic. La posem al congelador.

Transcorreguda una hora, la removem.

He asaonat el gelat  amb una mica de torró esmicolat.

El congelem  a punt de servir.

El dia assenyalat per gaudir del gelat l'he servit en  un bol, i l'he acompanyat de galetes per gelat. He tret el gelat de xixona del congelador mitja hora abans de servir-lo.

Oix - Sant Miquel d'Hortmoier

Aquest dissabte plou, i decidim deixar la platja, per tornar a la muntanya. Tenim pendent Oix. I Allà ens dirigim.

El temps és insegur, i les previsions inicials, pel que fa a la fita, no sabem si les acomplirem.

Comencem la ruta al poble d'Oix. La intenció inicial era arribar a la ruta de Sant Miquel d'Hortmoier. No obstant tot el paisatge que ens acompanya és tan impressionant, que cada estona ens parem a contemplar-lo. La pluja no ens deixa. Boscos atapeïts de vegetació. Vaques en llibertat. Riu d'aigua clara i transparent, on s'hi veuen petits peixos, mostres de vida, sense parar. Frondositat. Per dinar parem a la plana de Sant Miquel d'Hortmoier. Un roure centenari ens dóna la benvinguda. I una mica més enllà trobem una casa abandonada, on decidim reposar les forces.

De tornada ens sobta com tan sols a 20 quilòmetres de casa, el clima pot ser tan diferent, i per tant el paisatge. Com un riu pot ser tant net i transparent, com uns boscos poden ser tan humits, i provocar la sensació d'estar a un altre continent.

Moltes vegades no cal fer viatges a l'infinit per poder fruir de la natura. Dins de la nostra pròpia terra hi ha llocs tan diferents i bonics, que gairebé tinc la certesa que no els coneixeré tots mai.

De tornada parem al poble de Montagut a fer el tallat. 

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18452461

De Vilassar de Mar a Montgat

Tornem al mar.
Aquesta setmana hem donat per acabada les nostres caminades per la costa del Maresme. Hem començat a Vilassar de Mar i hem acabat a Montgat.
La passejada no té més dificultat que la intensa calor, no obstant ateses les immenses i agraïdes platges del Maresme sempre pot ser interrompuda per un bany.
Hem acabat a Montgat on hem dinat sota l'obra d'un bonic arbre en enfront del mar, amb la benvinguda brisa de cara.
Molt boniques vistes marítimes i dels vaixells, al fons Barcelona, que s'entreveu, però això ja és una altra comarca i ens quedarà pendent.
Conèixer Catalunya a peu també ens dóna una perspectiva de què s'ha fet bé i malament, i de què es continua fent bé i de què es continua fent malament. La idiosincràsia d'un país.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18164478

ruta

Sempre em quedarà Madrid

Em sento emocionalment lligada a aquesta ciutat. A la que torno permanentment.

M'agrada gairebé tot. No puc ser objectiva ni tan sols ho pretenc. Massa coses em lliguen a Madrid, com per ser-ho.

Ciutat màgica per visitar. I sempre amb nous ulls, o amb anfitrions com cal, és una ciutat màgica.

Aquesta vegada el camp base era el carrer Atocha. D'aquí gairebé tot Madrid als peus.

Hem visitat tots els llocs que estan manats, i que ja coneixia.

Puerta del Sol, Retiro, Plaza Mayor, Plaza Santa Ana, Almudena i Palacio Real, Cava Baja, Barrio de las Letras. Reina Sofia, Cibeles, Embajadores, Congreso...

La vida al carrer. És turístic però alhora es percep una ciutat viscuda per la seva gent. Els preus ho permeten.

Sorprèn la delicadesa de les façanes restaurades, la decoració dels bars en la zona del Madrid dels Austries, Sol i Barrio de las Letras.

Hem menjat bé i a bon preu. No tan sols per les generoses tapes que serveixen amb les cerveses, sinó perquè els menús estan ben dissenyats i a un preu que es poc pagar.

Una vegada més,  sorpresa per les vistes i les postes de sol des de l'Almudena. El cel de Madrid és gairebé tant preciós com el de l'Empordà en un dia de tramuntana.

Deixo referències d'alguns dels bars i restaurants que més ens  han agradat:

• Urban Sea Hotel Atocha 113.  Ben situat i bona qualitat/preu
• Matilda Café Cantina, Calle Almadén 15, 28014 Madrid, España
• Restaurante Gilán, Antonio López, 140, 28026 Madrid, España
• LA GLORIA DE MONTERA, Caballero de Gracia, 10 Madrid
• LA CAÑA Alburquerque, 8 Madrid (estos dos últimos son del grupo Andilana http://www.grupandilana.com/es
• La Ideal para un buen bocadillo de calamares en la plaza Mayor https://www.facebook.com/bar.la.ideal

-  

De Blanes a Santa Cristina

Dissabte 20 de maig de 2017.

Avui ens hem proposat fer des de la desembocadura del Tordera fins a Lloret de Mar.
Comencem així pel passeig marítim de Blanes.

Quan vàrem començar a pujar les nostres rutes no teníem cap propòsit, tan sols caminar.
Això no obstant, en començar a Mataró, gran descobriment per mi, i el seu passeig marítim, i veure la bonica costa del Maresme, la inicial no pretensió es va convertir resseguir la costa del Maresme. En mig, ho hem interromput per passejos per la Costa Brava, d'on sóc.

Aquesta vegada comencem pel passeig de Blanes, i en acabar-lo ens adonem que no podem vorejar la costa, atès que s'ha permès edificar fins al mar. La qual cosa no ens agrada gaire, tot sigui dit. Per tant, no tenim més remei que pujar per camins on només veiem les meravelloses mansions d'alguns.

En arribar a Santa Cristina, ens trobem un bonic paratge: el jardí botànic tropical Pinya de Rosa, on s'hi troben ben identificats els arbres i l'ermita de Santa Cristina. Després: Cala Treumal i la platja de Santa Cristina. En arribar ens adonem del bonic paratge, dues cales, que ja ens obren el camí a la preuada Costa Brava. Ens agrada tant que variem l'objectiu. 

Ens quedem. 

Després de dinar i el cafè emprenem el camí de tornada a Blanes.