galtes de porc

Ingredients:

Ingredients
- Pebre
- Rovellons
- Oli oliva verge
- 4 alls
- Ceba
- Tomàquet
- 3 galtes de porc
- Farina
- Farigola
- Brandi
- Romaní
- 2 fulles de llorer
- Aigua.



Salpebrem les galtes per les dues bandes.

Enfarinem les galtes. Espolsem la farina que sobri.

Fem fregir les galtes fins que siguin ben rossetes.

En l'oli de fregir les galtes, fem el sofregit. All i ceba. Quan sigui mig fet, hi afegim les fulles de llorer, el romaní i la farigola.

Quan la ceba sigui rosseta hi tirem un raig de brandi.

Una vegada evaporat el brandi, hi tirem 5 cullerades soperes de tomàquet triturat.

En una altra paella saltegem els rovellons.

Fet el sofregit, el traslladem a una cassola. Hi afegim les galtes i els rovellons. Ho barregem ben bé. Amb el sofregit. Hi afegim aigua calenta fins que gairebé cobreixin les galtes. 

Tapem la cassola. Quan arrenquin el bull, afluixem el foc.

Cal deixar-les coure gairebé tres hores.

Les nostres galtes eren força grans, i per tal de no posar-hi tanta aigua, les hem girades cada mitja hora, per tal que es fessin per tots dos costats. Estan fetes quan la carn se separi de l´ós.

Cues de rap amb cloïsses

Ingredients per a tres persones.

- 3 cues de rap
- 15 tomàquets "cherry"
- 5 grans d'alls
- Oli d'oliva verge
- Julivert
- Cibulet
- 6 gambes
- Patates
- Llimona
- Vi blanc
- Brou de peix
- Cloïsses.

En una paella fem escalfar oli d'oliva. I fem passar les tres cues de rap, volta i volta.
Retirem el rap i el posem en una plata per anar el forn.
A rap l'haurem prèviament netejat i fet quatre tallets en diagonal d'un dit de fondària. Els salpebrem.
A la plata d'anar al forn hi posem un rajolí d'oli d'oliva, posem bé el rap.
Tallem unes quantes rodanxes de llimona de mig centímetre de gruix, i les posem als talls que hem fet al rap.
L'amanim amb una mica de vi blanc i una mica de brou de peix. Hi posem una mica de julivert i cibulet pel damunt. (prèviament l'haurem picat)
Escalfem el forn a 200° i ja hi podem posar el rap. 20 minuts. L'hem posat a la part baixa del forn.

Mentrestant, a la paella hi fem rossejar els alls. Hi podem posar un bitxo. Els retirem quan siguin rossets. Hem tallat els tomàquets "cherry" ben petits. Els coem a foc lent tapant la paella. Quan siguin una mica rossets hi fem passar les gambes, quan canviïn de color les traiem.

Transcorreguts els 15 minuts, traiem el rap del forn i el posem a la paella, juntament amb el suquet que ha deixat anar.

Ho deixem uns 5 o 10 minuts més.

Per últim hi posem les cloïsses, que haurem netejat amb aigua i sal. Tapem la paella, i quan s'obrin apaguem el foc.

Servim. Com acompanyament hem fet fregir unes quantes patates tallades a daus petits.

Picors

Fa un temps (dos anys) que la meva mare té picors.

La meva mare té una pell transparent, sense arrugues, i molt blanca. No obstant això la té molt delicada.

Ja fa uns anys que es dutxa amb el sabó SEBAMED. Acabada de dutxar li passo crema hidratant. Primer era crema hidratant per bebès, després àloe vera. I funcionava un temps, però al cap d'uns mesos tornava a resorgir la picor.

En una de les ofertes de la farmàcia vaig comprar la hidratant de SEBAMED. I les picors s'han retirat. No en té. És una hidratant corporal molt líquida, el que facilita la seva absorció i és fàcil de posar, no embruta i la pell ho agraeix. Tot i que és cara, en ser tan líquida allarga una mica més.

La recomano.

La meva mare

Inicio aquesta nova etiqueta dedicada a la meva mare.

Sempre ha sigut la meva inspiració i la meva acompanyant infal·lible.

A la vida sempre trobes gent que t'acompanya, et respecte, amb la qui comparteixes moments, a la que estimes, de la que t'enamores. Però l'amor que sento quan estic amb ella no l'he trobat amb ningú més. És incondicional. No necessita raons, ni tan sols justificacions. Sempre hi és.

El motiu que m'ha portat a obrir aquest apartat és fonamentalment, que la meva mare es fa gran. Vuitanta-set anys. I tot i que està bé, sempre hi ha alguna cosa que molesta o nquieta.

Un refredat, una respiració costosa, una picor, un mal de geniva. I de vegades recorres a la farmàcia, i de vegades el que et recomanen funciona.

De vegades recorres a la saviesa popular, i de tant en tant funciona.

Moltes vegades pel que ella em comenta, aquests mals són comuns a molta de la nostra gent gran, i per això sense cap voluntat mèdica ni científica, vull comentar aquelles coses que en el cas de la meva mare funcionen. Algunes són de marca i algunes no.

No tinc cap més voluntat que compartir el que jo sé.

Llamàntol amb tallarines.

Ingredients per a dues persones

1 llamàntol de 600 gr.
1 copa de cava
3 grans d'all
Oli d'oliva verge
15 tomàquets “cherry”
200 gr. de tallarines
1 bitxo
Julivert
Sal
Pebre

El.laboració

Dividim el llamàntol per la mitat.

Escalfem la paella amb l'oli. Hi posem els tres grans d'all. Quan siguin una mica rossets els traiem per tal que no es cremin.

Tot seguit i saltegem el llamàntol 2 minuts per cada banda. Prèviament li haurem pinçat una mica les parets per tal que els líquids en surtin. Transcorreguts els dos minuts hi posem el cava. Una vegada evaporat retirem el llamàntol. Hi posem els tomàquets cherry que haurem tallat a quarts, el bitxo, i hem tornat a posar els alls. Tapem i deixem que es cogui a foc lent.

Mentrestant coem les tallarines en aigua i oli. En el nostre cas, quan l'aigua bull, les tallarines hi han estat 10 minuts.

Una vegada escorregudes, les posem a la paella, les barregem bé amb els tomàquets cherry i la salsa que ens ha quedat. Hi espolsem el julivert.

Servim les tallarines i la mitat del llamàntol per cada ració.

Musclos al vapor

Ingredients:

½ kg de musclos

4 grans d’all

Oli d’oliva verge extra

100 g de vi blanc

300 g de brou de peix

Julivert picadet

Suc d’una llimona

Sal

1 fulla de llaurer

El.laboració:

Col.locar els musclos en el recipient per coure al vapor. Hi posem la llimona que hem usat per fer el suc en talls petits.

Afegir els alls i picar-los amb la tecla TURBO

Afegir l’oli i sofregir 4 minuts a 100º de temperatura amb la tecla REHOGAR. Després hem acabat de sofregir 2 minuts a 100ºC de temperatura a velocitat 1.

Afegir el vi, i continuar 2 minuts més amb la mateixa velocitat i temperatura.

En el vas hi acabem de posar la resta d’ingredients, el brou, el suc de llimona, la fulla de llaurer, sal I el julivert.

Tapem amb la VAPORERA on hi ha els muscos,  programem 17 minuts, amb la tecla VAPORERA.

Servim els musclos prèviament regats amb el brou.

En el nostre cas hem tapat els muclos, amb l’accessori de coure al vapor planer per coure unes navalles. Les hem retirat, quan portaven 10 minuts amb el programa VAPORERA.

contra cuixes de pollastre amb rovellons

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

1 ceba
5 grans d'all
500 g de pollastre
50 ml de xerès
200 ml de caldo de verdures
50 g d'oli d'oliva verge
½ cullerada de pebre molt
1 cullarada de café de pebre dolç
150 g de tomàquet fregit
200 g de rovellons
1 fulla de llaurer

Pelem la ceba i la partim en quartes parts. La dipositem en el vas juntament amb els alls, l'oli i el xerès. Ho piquem durant 10 segons/velocitat 6.
Programem la tecla Rehogar 12 minuts.
Col·loquem l'accessori batedor a les fulles de tallar.
Anem afegint els ingredients: les contra cuixes, el tomàquet fregit, el pebre dolç, la fulla de llaurer, el pebre molt, i elsrovellons tallats petit.
Programem 25 minuts/120 °C/velocitat 1/marxa enrere.
Comprovem la cocció.
En el nostre cas la salsa ens ha quedat una mica clara.
Hem dipositat la salsa en el vas, i hem afegit farina i hem programat 5 minuts/120 °C/velocitat/marxa enrere.

Crema de carabassa - 8 de desembre de 2017

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

1 ceba
2 grans d'all
800 grams de carabassa
50 g d'oli d'oliva verge
½ cullerada de pebre molt
1 cullerada de nou moscada
700 ml. de caldo de verdures
150 g de formatge per untar light


Pelem la ceba,  la partim per la meitat. La dipositem en el vas juntament amb els alls. Ho piquem amb la tecla TURBO 6 segons.
Netegem la carabassa y en fem talls de 4 cm². La triturem 10 segons/ velocitat 5.
Afegim l'oli.
Programem la tecla Rehogar 5 minuts.
Hi afegim el pebre i la nou moscada.
Tot seguit hi agreguem el caldo calent, i ho coem 20 minuts, a 100 °C/velocitat 1
Hi afegim el formatge i ho triturem 30 segons /velocitat 4-8. L'augmentem progressivament.

monsieur cuisine 2 de desembre de 2017

No ens hem resistit aquest any i ens hem comprat el Monsieur Cuisine.
La veritat és que no pensem usar-lo per tot tipus de cuinats, sinó com un ajut a la cuina.
Per circumstàncies familiars estem obligats a romandre uns dies en inactivitat i hem pensat que seria una bona ocasió per experimentar amb el robot de Lidl.

A veure com ens surt tot plegat.

Gratallops i Reus

Avui tornem al Priorat. Visitem un celler de Gratallops.

Interessant. Comencem la jornada visitant les vinyes. L’organitzador, el propietari del celler, ens invita a fer una visita en bicicleta eléctrica per les vinyes de la seva propietat. Veiem una part del poble i ens ensenya d’on surten els diferents tipus de vi del Priorat.

Després visitem el celler, i ens ensenya com es fa el vi, les bótes, i per acabar fem quatre tastets de vi.

Després dinem en un dels restaurants del poble. Carrers que pugen i baixen, carrers estrets, envoltat de vinyes. Paridisíac.

A la tarda anem a Reus. S’hi fa una trobada de gegants. Molt emocionant veure que aquesta tradició no és tant sols catalana, sinó estesa arreu del món.

Molt entretingut.

Una vegada més, el món no té fronteres, no n’hi ha. Almenys jo em proclamo ciutadana del món.

7 d'octubre - Olot- Parc Nou

Aquesta setmana no farà gaire bon temps.

Però quedar-nos a casa no és una opció. I ens decidim per Olot.

La intenció inicial era visitar la zona volcánica, i en començá, tenim el Parc nou al nostre davant.

El visitem i ens quedem tant admirats amb els ànecs i les oques que optem per quedarnos-hi.

Què bonic què és tot el que tenim al nostre abast, sense ser-ne conscients.

De vegades, només ens cal trobar la persona adeqüada que ens obri els ulls, i els meus comencen a estar obert a tot allò que m’envolta, i ben a prop. I sense més esforç que caminar i mirar. Un plaer. Gairebé com els ànecs, gaudint de l’aigua i de tot allò que els proporciona, sense cap més ambició que gaudir del que tenen més proper.

28 de setembre. Avinyonet del Penedès. Castelldefels.

Avui hem començat el dia visitant terra de vins. Avinyó nou.

Quan visites pobles que no has vist mai, però que els has intuït, per estudis, o per records del meu pare, t'adones que en un país tan petit com el meu, la gran varietat de paisatges i contrades, i de gent que hi ha. La riquesa de cada terra. La preciositat que hi ha en cada pam del nostre país. El cel, el verd dels arbres, el sol, els núvols, tot ens pot inspirar moments de felicitat. Cada moment actual em serveix per reconèixer quant de temps he perdut en el passat, i que potser encara hi sóc a temps.

Després de voltar una estona per aquest meravellós poble, hem decidit anar a dinar a Gavà, i per fer una mica d'exercici, hem fet la ruta de Gavà fins a gairebé Sitges i hem tornat.


ruta

Llançà-Colera-Llançà. 23 de setembre de 2017

Com veure el mar des de la muntanya?

Ruta que dóna visió del que és la Costa Brava, muntanyes agrestes que acaben  al mar.

Vegetació escassa, després d’una intensa sequera. Ja fa dos mesos que no plou, i el vent ha estat present.

Veiem Llançà al principi, i després les muntanyes de Colera.

La tornada és molt més generosa. Triem el camí de Ronda de Colera a LLançà, increïble, potser el camí de ronda que més m’ha agradat.

La Costa Brava és el més bonic que hi ha!

ruta

De Llançà a Port de la Selva . 11 de setembre de 2017

Aquesta setmana de Llançà a Port de la Selva.

Ruta fàcil. Només caminar i contemplar el venturós paisatge de l’Alt Empordà marítim en un dia de tramunta. Mar, barques en repòs, onades, i el cel blau trencat pels núvols blancs.

Res més… olor de mar i vent a la cara.

ruta

El Priorat (Torroja del Camp i Escaladei) 19 d'agost de 2017

Aquest mes d’agost ens hem dedicat a passejar una mica per una part del  país desconegut per mi : el món del vi  i Tarragona.

Hem visitat Falset, Gratallops, Torroja del Camp, la Villeya baixa, i Escaladei.

Per una persona que vé de l’Alt Empordà, sobta aquesta terra agresta, sense cap plana i presidida per la  serra del Montsant. Sempre present.

El que més m’ha sorprès és el fet de què  totes les valls estan ocupades per vinyes, i els pobles estan als cims de les muntanyes. Els carrers pugen i baixen, i les cases s’adapten a aquesta estructura de carrers estrets i irregulars.

Sobte trobar-se amb Escaladei. Impressionant. Sorprèn el que es pot fer amb una inversió pública ben encaminada en recuperar un poble i la seva història.

A Escaladei cal destacar la seva Cartoixa que  va subsistir fins el 1835.

En visitar la Cartoxia descubrim clarament com vivien els monjos i com difongueren la cultura del vi.

Ens ha encantat. 

Llançà

Dissabte, dia de tramuntana i molta calor. On anar? Platja. Però, quina? Alt Empordà: buscar un racó sense tramuntana... feina difícil. Tot de cop: Llançà és l'opció.

Decidim iniciar el camí de ronda i quedar-nos allà on no bufi. Així aprofitem i caminem una estona..
Encara que la durada total marcada per Wikiloc siguin 9 hores, en moviment, varen ser 2 hores i setze minuts, segons indica la mateixa web en l'aplicació per mòbil.

L'anada la vàrem fer seguint en part el camí de ronda i en part la carretera que porta a Colera.

Per la tornada vàrem optar pel camí de ronda.

Les platges de Llançà són meravelloses. Aigües netes i clares, vistes exquisides en un dia de tramuntana. No teníem un destí determinat. El destí era una platja tranquil·la sense tramuntana. I vàrem trobar un tresor, una cala sense vent i amb ombra, un premi.

Molt fàcil.

la ruta

Matagalls

Ningú pot negar que una manera de conèixer la teva terra és fent senderisme.
Cada vegada la muntanya  m'agrada més, i és evident, que el company de ruta hi té a veure. Gaudir de cada moment que és passa, contemplant el més insignificant ésser viu, cada arbre i cada pedra. Comprendre que nosaltres també som animals que formem part d'aquest entorn i com tots ells, no som res més que pur atzar. Creuren's superiors a qualsevol ésser viu és potser el nostre error.

Comencem la ruta al poble del Montseny. Ens hi aturem per comprar pa i coca a la Fleca del poble. Molt recomanable. La intenció era comprar coca de recapta, però no n'hi ha.

Deixem el cotxe al pàrquing del Collformic, i enfilem la pujadeta.
La ruta és fàcil. En el nostre cas la calor la fa difícil.
Hi ha dues pujades importants, la primera i la darrera que puja fins al Matagalls.
El descens és entretingut.

Ens parem una estona a dinar, al Matagalls, i a mig descens ens tornem a aturar a fer una estona de migdiada, sota l'ombra d'un petit bosquet.

Tot el camí ens acompanya la fauna pròpia de la zona: vaques, papallones, abelles, formigues... tots són objecte del nostre ull curiós.

Molt entretingut.



ruta